Resultats de la cerca frase exacta: 2
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
marinejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenir l'aire o la manera pròpia dels mariners o de les coses de la mar. La marinada, bufar. Rebre la marinada. El blat es marineja. [...]
|
|
2.
terrejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Les perdius terregen. Habitar i conrear la terra, lluny de la mar. S'estima més terrejar que no pas marinejar. Tractar amb terra (quelcom) per llevar-ne una substància estranya, una impuresa. Fer caure a terra (l'adversari). Com t'has deixat terrejar, per un noi més petit que tu [...]
terrejar
|
terrejar
1 v. intr. [AGA] [LC] El gra, l'herba, etc., estar barrejat amb terra. Aquest blat s'ha de garbellar, terreja molt.
2 v. intr. [LC] Tenir gust de terra, un color terrós, etc.
3 v. intr. [LC] Tocar, remoure, terra amb les mans, amb el cos. Veus com t'has embrutat el vestit, terrejant?
4 v. intr. [LC] Els ocells, viure, criar o alimentar-se arran de terra. Les perdius terregen.
5 v. intr. [LC] Habitar i conrear la terra, lluny de la mar. S'estima més terrejar que no pas marinejar.
6 v. tr. [LC] Tractar amb terra (quelcom) per llevar-ne una substància estranya, una impuresa.
7 v. tr. [LC] Fer caure a terra (l'adversari). Com t'has deixat terrejar, per un noi més petit que tu?
8 v. intr. [LC] [TRA] Una nau, navegar prop de terra.
9 v. intr. [LC] Ésser poc espiritual, estar excessivament lligat a les coses terrenals.